Es mostren tot seguit els personatges escollits, amb una síntesi descriptiva que facilita la comprensió del seu rol i la seva rellevància dins la proposta de creació: • Martha Cooper. Fotògrafa nord - americana que va documentar el naixement del hip - hop i e l graffiti a Nova York. El seu llibre Subway Art és referent mundial. • Hildegart Rodríguez. Intel·lectual espanyola precoç, advocada i activista per la reforma sexual i els drets de la dona. La seva vida truncada per un crim familiar la convertí en mite f eminista. • Hilma af Klint. Artista sueca pionera de l’art abstracte, va pintar obres espirituals i visionàries molt abans que Kandinsky. La seva obra, amagada durant dècades, avui és considerada revolucionària. Mary Shelley. Escriptora britànica del Roma nticisme, autora de Frankenstein, considerada la primera novel·la de ciència - ficció. Va defensar idees radicals i va viure marcada per tragèdies personals. • Berta Lutz. Científica i líder feminista brasilera, impulsora del moviment sufragista i del dret al vot femení al Brasil. Va fundar la Federació Brasilera pel Progrés Femení i va defensar lleis per a la igualtat i la protecció laboral de les dones. • Margaret Hamilton. Enginyera de programari nord - americana, responsable del codi que va portar l’Apoll o 11 a la Lluna. Va encunyar el terme “software engineering”. • Elizabeth Blackwell. Primera dona que va obtenir el títol de metge als Estats Units (1849). Va impulsar la formació femenina en medicina i va fundar hospitals i escoles. • Ruby Bridges. Amb sis anys, va ser la primera nena afroamericana en integrar una escola “per blancs” als EUA el 1960. El seu coratge la convertí en icona dels drets civils. • Ruth First. Periodista i activista sud - africana contra l’apartheid, va denunciar la injustícia rac ial i va morir assassinada per una bomba del règim. • Camille Claudel. Escultora francesa innovadora, associada al simbolisme i coneguda per la seva relació amb Rodin. La seva vida acabà en reclusió i oblit. • Florence Nightingale. Fundadora de la inferm eria moderna, va revolucionar la higiene hospitalària durant la Guerra de Crimea. Va establir la primera escola laica d’infermeria. • Katherine Johnson. Matemàtica afroamericana que va calcular trajectòries crucials per a missions espacials de la NASA, in closa l’arribada a la Lluna. Va obrir camí per dones i persones negres en ciència. • La Veneno. Referent trans i mediàtica a l’Estat espanyol, va visibilitzar la diversitat sexual en televisió als anys 90. La seva vida és símbol de lluita i llibertat. • Marsha P. Johnson. Activista trans afroamericana, icona del moviment LGBTQ+. Va participar als disturbis de Stonewall i va cofundar STAR per ajudar joves trans sense llar. • Hedy Lamarr. Actriu austríaca i inventora, va co - crear un sistema de comunicació que és base del Wi - Fi i Bluetooth. Va unir glamour i enginy en plena Segona Guerra Mundial. • Tina Modotti. Fotògrafa i activista italiana, va destacar per les seves imatges artístiques i compromís polític a Mèxic. Va unir art i lluita social. Text elabo rat per l’alumnat Dona de referència Aquesta capsa conté una imatge amb elements fotogràfics i d’altres objectes que, com la fotografia mateixa, destaquen per la seva fugacitat, jugant amb moments efímers. Martha Cooper . Fotògrafa nord - americana que va documentar el naixement del hip - hop i el graffiti a Nova York. El seu llibre Subway Art és referent mundial. Aquesta capsa conté la fotografia d’una màquina d’escriure molt gastada. Hi ha clavells que es marciran ben avia t. I molts llibres, amb molta informació. També hi trobem algunes plomes d’ocell, que s’estimarien més estar volant. Hildegart Rodríguez . Intel·lectual espanyola precoç, advocada i activista per la reforma sexual i els drets de la dona. La seva vida trunca da per un crim familiar la convertí en mite feminista. Invoco als esperits de la bellesa invisible. Que la mà i el cor de l’artista ho facin visible i universal. Hilma af Klint . Artista sueca pionera de l’art abstracte. Va pintar obres espirituals i visio nàries molt abans que Kandinsky. Aquesta capsa conté els rastres de la vida d’una dona que va crear vida a partir d’una màquina d’escriure. Una rosa anuncia les seves tragèdies. Mary Shelley . Escriptora britànica del Romanticisme, autora de Frankenstein , considerada la primera novel·la de ciència - ficció. Aquesta capsa conté una fotografia protagonitzada per la natura: plantes, terra, aglans i pinyes. El diari obert conté paraules clau com “Perú” o “Huascarán”. Hi ha llibres, un rellotge i records conservats. Berta Lutz . Científica i líder feminista brasilera, impulsora del moviment sufragista i del dret al vot femení al Brasil. A la lluna una petjada hi ha / i estrelles podem observar. D’un llibre una medalla penjant / i de ciència estem parlant. Margaret Hamilton . Enginyera de programari nord - americana, responsable del codi que va portar l’Apollo 11 a la Lluna. Aquesta capsa conté una fotografia que reflexa els elements que van portar aquesta dona a un futur brillant, a través de l’ajuda als altres. Elizabeth Blackwell . Primera dona que va obtenir el títol de metge als EUA (1849). Impulsora de la formació femenina en medicina. Aquesta capsa conté la fotografia d’un mar d’objectes del dia a dia, que per molts colors que tingui, continuen sent el mateix. Ruby Bridges . Primera nena afroamericana a integrar una escola “per blancs” als EUA. Icona dels drets civils. En aquesta caixa hi ha figures d’escacs no posicionades. Una tela vermella i una de blanca travessen la imatge. Una llibreta roma n tancada. Ruth First . Periodista i activista sud - africana contra l’apartheid, assassinada pel règim. En aquesta capsa es mostra una massa de fang amb eines per modelar. Un drap brut vesteix l’escena, i sembla que algú s’ha deixat unes pastilles al taller Camille Claudel . Escultora francesa innovadora, vinculada a Rodin. Va acabar reclosa i oblidada. Una espelma il·lumina un conjunt d’objectes, entre ells un barret d’infermera. Hi ha una ploma, una màquina d’escriure i un sobre. Florence Nightingale . Fun dadora de la infermeria moderna. Va revolucionar la higiene hospitalària. En aquesta capsa hi ha un telescopi, una pissarra amb fórmules matemàtiques i una pila de llibres de títol desconegut. Margaret Hamilton . Enginyera de programari, clau en la missió Apollo 11. Aquesta imatge descriu una dona que va lluitar tota la seva vida per la seva identitat i va visibilitzar la comunitat trans a la televisió. La Veneno . Referent trans i mediàtica a l’Estat espanyol als anys 90. En aquesta capsa hi trobem una pancarta i una frase escrita amb pintallavis i maquillatge, elements vinculats al col·lectiu LGBTIQ+. Marsha P. Johnson . Activista trans afroamericana, figura clau del moviment LGBTQ+ i dels disturbis de Stonewall. Darrera una cortina vermella trobem una corona d’estrelles. Entre guants i pintallavis, un invent revolucionari. Hedy Lamarr . Actriu i inventora. Cofundadora d’un sistema precursor del Wi - Fi i el Bluetooth. Aquesta capsa conté una imatge amb un martell i una rosa sobre un llibre. Tres càme res antigues completen l’escena. Tina Modotti . Fotògrafa i activista italiana. Va unir art i lluita social a Mèxic.