Q uan n o s ona u na te c la e n fa l ta a lt r a El proper dilluns la Societat Musical La Unió de Sollana inaugurara l ’ escola de música de la societat que portara el nom de la pianista sollanera Emilia Tortajada. Nosaltres des d ’ aquestes pàgines hem volgut fer un homenatge a la pianista per la seua gran valia profes- sional, tot i que va viure en una època difícil per a la dona. En aquestes pàgines trobareu unes línies del nostre Cronista Oficial Pau Córdoba i de Llorenç Benaches. N Ú M E R O 1 1 8 9 1 4 J U N Y 2 0 2 3 A N Y X I Emilia Tortajada Fotografia propietat de la família Gomis L’ ORGUE DE SOLLA NA Aquesta és una publicació oberta que pretén recuperar i recordar fets passats, i també d’actuals de diferent temàtica envers el nos- tre poble. També es recullen les opinions o els escrits que ens envien els lectors. Si vols rebre un exemplar digital envia la teua petició al correu: orguedesollana@gmail.com Si vols dir la teua posat en contacte amb nosaltres en la següent adreça: orguedesollana@gmail.com TEMPLANT Les opinions publicades son les realitzades pels autors i la revista no comparteix ni s’identifica neces- sàriament amb aquestes. F U L L S V O L A N T S D E C U L T U R A , H I S T Ò R IA I A C T U A L I T A T Pá g in a 2 N Ú M E R O 1 1 8 9 EMILIA TORTAJADA HERNÁNDEZ, una pianis- ta valenciana en el primer terç del segle XX ( 1906 - 1923) Introducció Fa mesos que vaig parlar amb l’amic Santi Añó ja que necessitava saber si tenia alguna cosa o referència sobre la pianista Emilia Tortajada Hernán- dez ja que la seua filla Alba pretenia fer un treball de recerca al respecte. Tinc que dir que de seguida en posi mà a l’obra a fer una recerca ja que com be sabeu la cultura i la nostra història m’interessen moltíssim. Final- ment Alba es va decantar cap altra línia d’investigació i aquest treball va quedar parat. No farà ni un mes que l’amic Santi es posava altra vegada en contacte amb mi convidant - me a fer quelcom sobre la pianista Emilia. En va co- mentar que al juny tindria lloc l’acte d’inauguració de l’escola de música de la Societat Musical la Unió de Sollana que portarà el seu nom; així que en posi a ordenar tot el que vaig poder trobar i que avui us contaré. Heu de saber que no es tracta d’una biografia completa i extensa sinó més be una síntesi hemerogràfica de totes les referències que he trobat als diaris del cap i casal en el període que va de 1906 fins el 1923, període on va viure a València estudiant al conservatori, essent mestra del Conservatori i de la Normal i amenitzant vetllades de les principals cases aristocràti- ques i en diverses associacions de la capital. Per Llorenç Benaches Membre del Grup de Recerca Històrica de Sollana Emilia junt el seu germanet Vicente, primera dècada del segle XX. Fotografia propietat de Rafael Quirant Porcar L ’ o rg u e d e s o l l a n a Pá g in a 3 Estudiant en el Conservatori de València. Vetllades i audicions . Emilia Tortajada va nàixer a València el 1898. No coneguem molt de la seua infantessa però sabem que iniciaria els seus estudis musicals de solfeig en el curs 1905 - 1906. A l’edat de 8 anys li fou concedida la matricula gratuïta per continuar els estudis al Conservatori de València, segurament per la seua aptitud musical i per les notes obtingudes en el curs que finalitzava. No sabem quan Emilia es va endinsar en el mon musical però si que sabem que abans dels 8 anys ja estudiava música. L’octubre de 1906 apareixia un anunci en premsa citant als alumnes que havien obtingut la matricula gratuïta per a que passaren per la Secretaria del Centre a formalitzar la inscripció de matricula. 1 En els exàmens de concurs, corresponents al curs 1906 - 1907, celebrats en el Conservatori de música van resultar premiada per majoria de vots en el tribunal, juntament Emilia Real Llorca, amb un segon premi en solfeig. 2 Pensem que prompte s’iniciaria en l’estudi del piano. El febrer de 1910 participava en una vetllada al Centre Parroquial de Nostra Senyora del Pilar en honor de la Purificació de la Santíssima Verge que va estar presidida per el mossèn Dr. Piñana. Emilia va preludiar la vetllada interpretant al piano un pasdoble acompanyada pel professor Arturo Juan a la bandúrria. La vetllada continuava amb lectures de treballs, recitals de poesia i interpretacions musicals. 3 En el Conservatori de Música de València es realitzaven varies audicions musicals al llarg de cada curs a càrrec de l’alumnat. En el curs 1911 - 1912 la primera audició es va celebrar el 17 de desembre de 1911 a saló d’actes a les sis de la vesprada on els alumnes interpretaren diferents peces musicals amb els seus instruments. El saló feia poc que s’havia reformat, el decorat l’havia fet el pintor decorador Pedro Guillem i l’enllumenat elèctric va anar a càrrec de la casa López. Emilia va actuar en segon lloc a la segona part interpretant la peça Sonata 14ª para piano de Beethoven 4 Emilia estudiava a la classe del professor José Bellver Abella. Emilia estudiant solfeig. Fotografia propietat de la fa- mília Gomis 1 La Correspondència de València, 30 de octubre de 1906. Aquest anunci aparegué també el dia 31 d ’ octubre en Les Pro- víncies i l ’1 de novembre en El Pueblo. 2 La Correspondencia de València 2 juliol de 1907. 3 Las Provincias 4 febrer de 1910. 4 Las Provincias 17 de desembre de 1911 Pá g in a 4 N Ú M E R O 1 1 8 9 El dia següent el diari Las Províncies publicava una xicoteta crònica de l’audició i es referia així a la interpretació d’Emilia 5 : Ejecutaba la señorita Emilia Tortajada (clase del Sr. Bellver), con suma facilidad, acierto y colorido, la “Sonata 14”, de Beethoven. A finals de cada curs es realitzaven una mena d’oposicions o concurs per als premis que donava el Conservatori. Així al finalitzar el curs 1911 - 1912, Emilia que cursava el setè de piano va obtenir per unanimitat el primer premi. 6 El curs següent 1912 - 1913, la primera audició es va realitzar el 10 de novembre a les sis de la vesprada en el Conservatori de Música i Declamació. Aquesta va constar de 8 interpretacions musicals a càrrec dels alumnes. Emilia va actuar a la segona part interpretant Polonesa en mi bemol para piano de Chopin. 7 Dies després apareixia en premsa una crònica de l’audició al conservatori. Sobre l’actuació d’Emilia el periodista escrivia: No menos aplaudida fue la señorita Emilia Tortajada (clase del Sr. Bellver), la cual interpretó con brillantez, colorido y vigor, la difícil polonesa en mi bemol, de Chopin. Manifestó la señorita Tortajada su excelente ejecución y sentimiento, por lo que fue aplaudida muy justamente. 8 A banda de les actuacions que realitzava al Conservatori amenitzava actes de societat de l’aristocràcia de la capital. El gener de 1913, després del bateig del fill de Bernardo Calabuig en la parròquia de Sant Esteban pel bisbe de la Seu d’Urgell el Sr. Benlloch, va interpretar uns peces musicals en casa dels Calabuig davant dels convidats, entre ells els marquesos de Colomina i els barons de Llauri. 9 5 Las Provincias 18 de desembre de 1911 6 Las Provincias 3 juliol de 1912 7 Las Provincias 9 de no- vembre de 1912 8 Las Provincias 11 de no- vembre de 1912 Emilia amb la seua mare Genoveva i el seu germanet Vicen- te Fotografia propietat de Rafael Quirant Porcar 9 Las Provincias 29 de ge- ner de 1913 L ’ o rg u e d e s o l l a n a Pá g in a 5 La crònica del periodista amb pseudònim Lohengrin deia: La señorita Emilia Tortajada ejecutó al piano varias obras de concierto y luego tandas de valses y stwo steps, que el elemento joven aprovechó para dedicarse al baile, el cual duró hasta las siete, hora en que abandonamos aquella casa, ... El febrer de 1913, en dies de carnestoltes, va amenitzar un ball en el castell de la Condesa de Ripalda amb presencia de l’aristocràcia del cap i casal. El periodista Lohengrim es referia així a aquest acte: La señorita Emilia Tortajada ejecutaba al piano música, que invitaba a las parejas a rendir culto a Terpsicore; y hasta las nueve, los concurrentes no iniciaron el desfile 10 El dissabte 31 de maig de 1913, a les nou i mitja de la nit, participava en la setena i ultima audició del curs en el Conservatori de Música i Declamació de València que commemorava el centenari de Richard Wagner. No tenim constància documental si va participar en les anteriors. En aquesta edició els alumnes van interpretar algunes melodies del famós compositor alemany. Emilia va actuar en la segona part, junt els companys Julia Rubio, Juan Bautista Mateu i Leopoldo Querol, tots de la classe del mestre José Bellver, interpretant la Cabalgada de las Walkirias de Wagner a dos pianos i huit mans 11 En la commemoració a més de l e s i n t e r p r e t a c i o n s musicals va haver - hi recital de poesia i posada en escena d’algun dels actes d e l e s o b r e s d e l compositor. 10 Las Provincias 4 de febrer de 1913. 11 La Correspondencia de València 30 de maig de 1913 Pá g in a 6 N Ú M E R O 1 1 8 9 El piano en el qual van executar les obres corresponents era de l’acreditada casa de P. Gómez. Dies després apareixia la següent ressenya sobre la actuació d’Emilia i els companys pianistes interpretant Les walkiries: La segunda parte debutó brillantemente. Como de Wagner no existen apenas obras pianísticas (apenas una sonata de juventud), los pianistas han de hacer transcripciones: ayer se ejecutó una bella transcripción de La Cabalgata de las Walkyrias, hecha por Clevillard. Fue muy bien ejecutada por los aventajados alumnos de la clase del Sr. Bellver, señoritas Julia Rubio, Emilia Tortajada, Juan Mateu (cuya presentación con uniforme militar le valió todas las simpatías), y Leopoldo Querol. La ejecución de la obra fue aplaudidísima en justicia. 12 En finalitzar el curs 1912 - 1913 es donaven els premis en el Conservatori de Musica. Emilia que cursava el primer curs d’ampliació de piano amb el mestre Bellver va guanyar el primer premi per unanimitat. 13 El 25 de novembre de 1913 tingué lloc al teatre Russafa del cap i casal una funció a benefici de la premsa on es van interpretar una opereta, un entremès i unes cançons d’un tiple acompanyada al piano pel mestre Bellver. Els alumnes avantatjats del mestre Bellver tornarem a interpretar la transcripció de Les Walkyries a dos pianos i vuit mans. 14 A continuació incloem el cartell anunciador que va aparèixer al diari Las Provincias del dia 24 de novembre: Piano d’Emilia Tor- tajada. La seua família el va donar a la Societat Unió Artistico Musi- cal el 2017. 12 Las Provincias 1 de juny de 1913 13 Diario de Valencia 2 de juliol de 1913 14 El Pueblo 24 de noviem- bre de 1913 L ’ o rg u e d e s o l l a n a Pá g in a 7 Dies després aparegué una ressenya sobre la funció del teatre Russafa i a continuació incloem les línies que va dedicar a parlar de la interpretació de Les Walkyries: Finalmente ejecutaron en dos pianos y a cuatro manos, las señoritas Julia Rubio, Emilia Tortajada, y los Sres. Querol y maestro Bellver la Cabalgada de las Walkyrias, demostrando el perfecto conocimiento que tienen del piano. Una cariñosa ovación fue el premio a su esquisita labor, que constituyó una nota de gran arte. 15 L’ultim dia de l’any, Emilia Tortajada va amenitzar la vetllada en casa dels barons de Vallvert. Aquest dia gran part de l’aristocràcia del cap i casal passarem a felicitar al baró com els marquesos de Benicarló, els contes de Daya - Nueva, l’alcalde de València, els barons de Llaurí,... La premsa, a la secció Ecos de Societat, ho recollia de la següent manera: Ofrecieron los amables barones de Vallvert un espléndido té, y luego la juventud se dedicó al baile a las notas que interpretaba la profesora señorita Emilia Tortajada. 16 Emilia amenitzava vetllades en les cases de la aristocràcia valenciana del cap i casal. El 21 de gener de 1914 va amenitzar el te en casa dels senyors Calabuig - Trenor. El periodista amb pseudònim Lohengrin es referia així: El elemento joven, con la venia de los señores Calabuig, bailó algunos valses y one - steps, a los compases de las notas que interpretaba al piano la señorita Emilia Tortajada. 17 El diumenge 5 d’abril de 1914 tingué lloc la cinquena audició dels alumnes en el Conservatori de Música i Declamació. Pensem que podria haver actuar en les altres audicions del curs 1913 - 1914 però fins avui no hem trobat dades al respecte. En aquesta audició els alumnes van interpretar diferents peces musicals. Emilia, de la classe del mestre Bellver i que cursava segon d’ampliació d’estudis de piano, va actuar en la segona part interpretant la Polonesa número 2 para piano de Listz. 18 Un periodista d’un diari escrivia així sobre la interpretació de la polonesa: La polonesa número 2 para piano de Listz fue matizada por la señorita Emilia Tortajada de una manera verdaderamente notable. 19 Altre periodista d’un altre diari escrivia: La señorita Emilia Tortajada (clase del Sr. Bellver) mostró sus cualidades pianísticas y su ejecución animada a la difícil Polonesa número 2 de Listz. 20 El 24 d’abril de 1914 participava en el concert vocal e instrumental organitzat per la Junta Protectora dels Centres Obrers de les Dames Catequistes de la que era presidenta la marquesa de Valero de Palma. 21 El concert es va celebrar en el saló d’audicions del Conservatori de Música i Emilia va actuar en la primera part interpretant Polonesa número 2 para piano de Listz. 22 15 La Correspondencia de Valencia 26 de no- viembre de 1913 16 Las Provincias 2 de gener de 1914 17 Las Provincias 24 de gener de 1914 18 La Correspondencia de Valencia 3 d ’ abril de 1914 19 El Pueblo 5 abril de 1914 20 Las Provincias 5 d ’ abril de 1914 21 Las Provincias 23 d ’ abril de 1914 22 Las Provincias 25 d ’ abril de 1914 Pá g in a 8 N Ú M E R O 1 1 8 9 Professora en el Conservatori i en la Normal de Mestres. Amenitzant vetllades d’associacions del cap i casal Emilia compaginava els seus estudis amb les actuacions en les cases aristocràtiques i classes com a professora en el Conservatori. En els concursos a premis del Conservatori celebrats a final del curs 1913 - 1914 la seua deixeble Rosita Ferrer, que cursava setè de piano, va obtindre el primer premi per unanimitat. En les oposicions a concurs de piano celebrades el mateix dia Emilia va aconseguir el primer premi per unanimitat. 23 A finals d’octubre de 1914 fou nomenada pel rectorat mestra auxiliar gratuïta de la Normal de Mestres per al curs 1914 - 1915. 24 Diumenge 7 de febrer de 1915 actuava en l’acte de la inauguració del local social de la Mutua d’Empleats d’Escriptori. Va acompanyar al piano a José Caballer que va interpretar la romança de tenor “Una furtiva lágrima” de l’opera “L’elixir d’amore” de Donizetti i a Maria Quinza en les romances “Pensée d’Autone” de Massenet; “ Madame Buterfly”, de Puccini i d’altres més. 25 En aquest acte també estava el famós mestre Iturbi que va honrar la festa executant dos peces musicals al piano. 26 Divendres 11 de febrer de 1915 va tindre lloc en el teatre Russafa una funció a benefici de la tiple Clarita Panach que va interpretar varies peces musicals. En acabar va rebre alguns obsequis, entre ells un rellotge de polsera d’Emilia. 27 El 23 d’abril de 1915 participava en l’homenatge o sessió necrològica en honor als poetes valencians Puig Torralba i José Bodria que es va celebrar en els salons de la Societat Valencianista Lo Rat - Penat. En aquesta ocasió Emilia va tancar l’acte interpretant “ Rondo capricho” de Mendelssohn. 28 El 16 de maig de 1915, en el salons de Lo Rat - Penat es va celebrar un acte dedicat a la patrona de València, la Verge dels Desemparats, on es van recitar poemes i es van interpretar algunes peces musicals. Presidia la celebració la imatge de la patrona envoltada per banderes valencianistes. Emilia es va encarregar d’obrir l’acte amb una Marxa a piano. 29 A finals de juny en els exàmens del Conservatori l’alumna Purificación Ferrer, alumna de la classe de tercer de piano del professor Bellver i que tenia com a professora particular a Emilia, va obtenir una qualificació de excel·lent. 30 A primeries d’octubre de 1915 fou nomenada altra vegada professora auxiliar gratuïta de l’Escola Normal de Mestres en la disciplina de Música. 31 32 23 Las Provincias 2 de juliol de 1914 24 El Pueblo 31 d ’ octubre de 1914 25 Diario de Valencia 8 de febrer de 1915 26 Las Provincias 8 de fe- brer de 1915 27 Diario de Valencia 13 de febrer 1915 28 Diario de Valencia 23 abril de 1915 29 La Correspondencia de Valencia 15 maig 1915 30 Las Provincias 29 de juny de 1915 31 La Correspondencia de Valencia 9 d ’ octubre de 1915 32 AGULLÓ DIAZ, M del Carmen i JUAN AGULLÓ, Blanca. Mestres de Mes- tres. 150 anys de formació de mestres valencianes. PUV, Universitat de Valèn- cia 2020, p. 78. L ’ o rg u e d e s o l l a n a Pá g in a 9 El 28 de novembre de 1915 es va celebrar en el Conservatori de Música el segon Certamen Pedagògic organitzat per la Congregació Mariana del Magisteri Valencià. Emilia va obrir aquest certamen interpretant la Simfonia. Sonata en do sostenido menor de Beethoven. 33 El diumenge 6 de febrer de 1916 es celebrava a les sis de la vesprada en els salons de la Joventut Catòlica una matiné on Emilia va acompanyar al piano a Angela Cabanes que interpretava Il Guarany. 34 Diumenge 13 de febrer tingué lloc una altra matiné als salons de la Joventut Catòlica on va participar Pura Ferrer alumna d’Emilia 35 Diumenge 20 de febrer actuava en una altra matinée de la Joventut Catòlica acompanyant a la cantant Teresa Granel que va interpretar La tortola viuda de Penella. 36 El maig de 1916 va participar en un concert organitzat per la Junta Protectora dels Centres Obrers de les Dames Catequistes 37 . Desconeixem si va acompanyar a alguna alumna o va interpretar alguna peça en solitari. El 29 de maig de 1916 participava en una funció a benefici dels presos i libertos pobres patrocinada per la Institució Arenal, associació valenciana d’estudis penitenciaris i de rehabilitació del delinqüent. Emilia va acompanyar al piano a la diva Clarita Panach que va interpretar un vals d’Straus. 38 El 7 de juny de 1916 va actuar en una funció benefica al teatre Russafa organitzada pels exploradors valencians i a benefici de la seua tropa acompanyant a la tiple Clarita Panach. 39 Pràcticament tota l’aristocràcia valenciana es trobava al teatre. La tiple va interpretar els valsos L’Incantatice i Voce de primavera y per primera vegada Il flauto magico , composició molt difícil. Tan la tiple com la pianista foren molt ovacionades i foren obsequiades amb artístics ventalls. 40 A continuació incloem una xicoteta ressenya apareguda en la premsa fent referencia a aquest número musical: ...y la incomparable tiple señorita Clarita Panach i la pianista Emilia Tortajdada, la primera con sus arrogantes ademanes y bonita voz y la segunda con sus picados inimitables, arrancaron estruendosas ovaciones al público, al que la ultima obsequio con varias composiciones fuera de programa, que aumentaron hasta un grado indescriptible el entusiasmo del respetable... Ambas, al terminar su cometido recibieron de manos de los exploradores unos valiosos regalos. 41 Emilia Tortajada. Fotografia propietat de la família Gomis 33 La Correspondencia de Valencia 27 novem- bre 1915 34 La Correspondencia de Valencia 5 de febrer de 1916 35 Las Provincias 14 febrer 1916 36 La Correspondencia de Valencia 19 de fe- brer de 1916 37 Las Provincias 12 maig de 1916 38 La Correspondencia de Valencia 28 de maig de 1916 39 La Correspondencia de Valencia 1 de juny de 1916 40 La Correspondencia de Valencia 8 de juny de 1916 41 Las Provincias 8 de juny de 1916 Pá g in a 10 N Ú M E R O 1 1 8 9 A finals d’octubre de 1916 era nomenada de nou professora auxiliar gratuïta de l’Escola Normal de Mestres en la disciplina de Música per al curs 1916 - 1917. 42 El diumenge 5 de novembre s’inauguraven les matinés als salons de la Joventut Catòlica en les que participava de nou Emilia. 43 En la matiné del diumenge 3 de desembre acompanyava al piano a Lolita Ferriols que cantava Il Guanani de Gómez. 44 El diumenge 10 de desembre actuava en la matiné literari - musical organitzada per la societat valencianista Lo Rat - Penat. Emilia va acompanyar al piano al tenor Adolfo Llinares en la romança de Pagliaci. 45 El diumenge 7 de gener de 1917 en la matiné celebrada en els salons de la Joventut Catòlica va acompanyar al piano a Maria Aparicio que va cantar Linda de Chaumonix. 46 A mitjans abril, en una velada literari - musical organitzada per la Societat Mutua d’Empleats d’Escriptori va acompanyar al piano a les senyoretes Aurora Ferrandiz i Angela Sabatini. 47 El maig de 1917 va amenitzar un concert organitzat per la Junta Protectora dels Centres Obrers de les Dames Catequistes. Dies després de publicar la crònica aparegué una ressenya sobre una errada que s’havia comés amb Emilia, ressenya que incloem a continuació: En la reseña que hicimos del magnífico concierto vocal e instrumental organizado por la junta Protectora de los Centros Obreros de las Damas Catequistas incurrimos en lamentable omisión al no consignar que todas las piezas de canto fueron acompañadas magistralmente por la señorita Emilia Tortajada. Nuestra falta fue ocasionada porque tampoco en el programa de la sesión se mencionaba a dicha señorita. 48 A finals de juny de 1917 va actuar també acompanyant al piano a diferents artistes en l’Ateneu Mercantil. 49 El 8 de juliol actuava en una vetllada artistico musical en el Cercle Democràtic del Cabanyal acompanyant al piano a Mercedes Soler, Aurora Ferrandis i Conchita Miró. 50 42 La Correspondencia de Valencia 3 de noviembre de 1916 43 La Correspondencia de Valencia 6 de noviembre de 1916 44 Diario de Valencia 2 de desembre de 1916 45 Las Provinicas 12 de desembre de 1916 46 La Correspondencia de Valencia 8 de gener de 1917 47 La Correspondencia de Valencia 24 d’abril de 1917 48 Diario de Valencia 12 de maig de 1917 49 La Correspondencia de Valencia 29 de juny de 1917. 50 La Correspondencia de Valencia 7 de juliol de 1917 Piano d’Emilia Tor- tajada en la casa fa- miliar del carrer Sue- ca, número 15. L ’ o rg u e d e s o l l a n a Pá g in a 11 Diumenge 21 d’octubre de 1917 va amenitzar amb dos peces musicals la vetllada literari - musical en els salons de la Societat Mutua d’Empleats d’Escriptori que celebrava l’apertura del curs acadèmic. 51 El 2 de desembre de 1917 en la segona matiné de la Joventut Catòlica va acompanyar al piano a Desamparados Muñoz que va interpretar una romança de tiple de l’opera Sagunt del mestre Giner. 52 Durant any i mig no tenim cap constància documental de que actuarà tant a les cases dels aristòcrates com en els audicions del conservatori. En les oposicions de l'últim curs de piano, una de les deixebles d’Emilia, Purita Ferrer Orduña va obtindre el primer premi en setè de piano. La premsa es referia així a ella i als seus mestres: Nuestra cariñosísima felicitación para la artista Purita, para su padre, nuestro querido amigo don Ángel Ferrer, y para sus maestros don José Bellver y la señorita Emilia Tortajada, quienes tan bien han dirigido su educación musical y tanto partido han sabido sacar de sus aptitudes. 53 En dia 1 de gener de 1920 en la capella de la casa de l’arquitecte Peris es va celebrar la primera comunió de Francisco Peris Vallbona i la confirmació de Conchita Peris, tots dos fills. L’acte religiós fou conduit per bisbe de Vich i la missa fou amenitzada per harmònium i violi. Emilia va acompanyar a Rafael Fayos en una pregaria a la Verge titular de la capella u oratori. 54 El dijous 26 de febrer de 1920 va amenitzar, juntament altres artistes i el tenor Francisco Alba, una de les tertúlies de l’associació valencianista Lo Rat - Penat en la que es presentava al públic una exposició de piles artístiques d’aigua beneïda procedents dels tallers ceràmics d’Alcora i Manises que eren dels segles XVI fins el XVIII. 55 El dia de Sant Josep de 1920 els sindicats i societats catòliques de Valencia van celebrar la festivitat del Sant amb una vetllada recreativa literari - musical als salons de la Joventut Catòlica. En la part musical va cantar Juanita Fabra unes romances, entre elles la Incantatrice , acompanyada al piano amb mestria per Emilia Tortajada. 56 Poques dades tenim relatives al anys 1921 - 1922. En aquest període tampoc hem trobat cap referència relativa a la seua participació en concerts i vetllades literari - musicals. No sabem quan es va comprometre amb el sollaner Gomis però pensem que a partir d’aleshores les seues actuacions amenitzant vetllades es reduirien bastant. El dia de Reis de 1923 es va casar amb el sollaner Juan Gomis Córdoba. A continuació incloem la crònica nupcial que va aparèixer en la premsa del cap i casal: Ayer mañana, y en la parroquial de San Juan del Hospital y San Vicente Ferrer, contrajeron canónico matrimonio la gentil y bondadosa señorita Emilieta Tortajada Hernández y el joven propietario don Juan Gomis Córdoba, siendo apadrinados en tan solemne acto - en el que actuó una escogida orquesta - por la madre del novio, doña Consuelo Córdoba y el padre de la novia, don Emilio Tortajada. 51 Diario de Valencia 22 d’octubre de 1917 52 Las Provincias 1 desembre de 1917 53 Las Provincias 25 de juliol de 1919 54 Oro de ley, 4 de ge- ner de 1920 55 La Correspondencia de Valencia 25 de fe- brer de 1920 56 Oro de ley, 28 de març de 1920 Pá g in a 12 N Ú M E R O 1 1 8 9 Con este fausto motivo, se congregó en el referido templo parroquial, deslumbrante de iluminación y adornado con profusión de flores y atributos, numerosa y selecta concurrencia, viniendo a firmar el acta de esponsales don Manuel Mingarro, don José Bellver, don José Gascón y don Juan Calabuig. Nuestro parabién a las familias de Tortajada y Gomis, y a los nuevos esposos eterna luna de miel. 57 Una vegada casada es va instal·lar a Sollana juntament el seu marit Juan Gomis. Emilia participaria en la vida cultural sollanera com a mestra del cor parroquial, amenitzant vetllades artístiques de diferents agrupacions locals i acompanyant al grup de sollaners que interpretaven sarsueles. 57 Las Provincias 7 de gener de 1923. Fotografía de boda d’Emilia Tortajada i Juan Gomis. Fotografia propietat de la família Gomis L ’ o rg u e d e s o l l a n a Pá g in a 13 EMILIA TORTAJADA HERNÁNDEZ Segons dades aportades per la pròpia família , Emilia , Músic i sollanera, encara que no de naixement, ja que va nàixer al Portal de la Valldigna, València, molt a prop de l’Església de Sant Nicolau, l’any 1898, i d’allí un poc després es traslladaren a viure al Carrer Comèdies. O siga, que enguany és el 125 Aniversari del seu naixement i jo crec que, que la millor manera de celebrar - ho ha sigut la que ha dut a terme la Societat Musical La Unió dedicant - li a la seua memòria l’Escola de Música. I aquesta dedicació no sols és clarament per a celebrar un aniversari sinó també per a reconèixer l’enorme valia professional que va tindre aquesta dona en un moment en el que no era fàcil per a una dona , ni estudiar ni triomfar i que no hem sabut reconèixer durant molts anys. El pare d’Emilia era Emili Tortajada Angulo, que era nascut a Sollana i que va viure de menut al carrer Sant Josep. La mare, Genoveva Hernández Sabater era d’Algar del Palància. I com que antigament es feien càrrec dels pares les filles, Emilia els va soterrar a Sollana. Durant el temps d’aprenentatge al Conservatori Municipal de Música de València, va ser companya i amiga d’Amparo Iturbi, un altra gran pianista valenciana , també va ser amiga del gran José Iturbi , que avui dona nom al Conservatori Municipal de Música de l’Ajuntament de València, també va ser molt amiga de Leopoldo Querol, i sobre tot una de les alumnes preferides i destacades d’Eduardo López Chavarri y José Bellver (Professors del Conservatori de València). Pareix ser, segons ens conta la família, que quan José Iturbi se’n va anar a Ginebra de professor del Conservatori, Emilia el va substituir com a Professora del Conservatori de Música de València durant un temps. Va acabar la carrera de piano als 15 anys. Per Pau Córdoba Borrás Cronista Oficial de Sollana i El Romaní Emilia amb els dos germanets. Miguel el més xi- cotet i Vicente. Fotografia propie- tat de la família Gomis Pá g in a 14 N Ú M E R O 1 1 8 9 El Palau de Ripalda Segons ens conta la família, Emilia de menuda acompanyava als seus pares Emili i Genoveva al Palau de Ripalda, - que com sabeu estava situat a l’altra part del riu, en la zona de l’Alameda a l’altura més o menys del edifici anomenat actualment com “La Pagoda” - , ja que eren amics dels “caseros” del Palau. Doncs bé, al Palau resulta que hi havia un piano que la xiqueta Emilia tocava cada diumenge que anava. En un d’eixos diumenges Mª Dolores Agulló y Paulin, V Marquesa de Campo de Salinas i VII Condesa de Ripalda (1866 - 1942), la va sentir tocar i li va agradar tant la manera i la sensibilitat amb la que tocava, que va decidir de parlar amb els pares per a que permitiren que la xiqueta tocara el piano a les recepcions que la Marquesa i Condesa organitzava al Palau a Autoritats, polítics i aristocràcia. Van fer tanta amistat que quan Emilia es va casar amb Juan Gomis, la Condesa li va regalar 2 maceteros amb peana de ceràmica tradicional valenciana i 2 “panerots” de mimbre que encara es conserven. Conten també, que quan festejaven Emilia i Juan, Juan es va comprar uns prismàtics menudets, que encara es conserven, per poder vore a Emilia més a prop quan tocava en un Concert o recital. A més d’una gran professional del piano, particularment era una dona molt cuidadora dels seus, molt senzilla, intel·ligent i cultíssima amb una gran capacitat d’adaptació a totes les èpoques que li va tocar viure. Palau de Ripalda al fons. Font: wikipedia L ’ o rg u e d e s o l l a n a Pá g in a 15 Els Gomis i els Córdoba. La relació dels Gomis amb els Córdoba ve mitjançant Consuelo Córdoba Belda, mare de Juan Gomis Córdoba (marit d’Emilia). Consuelo era cosina - germana del meu besavi Benito Córdoba Hernández i el meu avi Benito Córdoba Soriano , cosí de Juan Gomis. La beata Társila Córdoba Belda, era germana de Consuelo i tia de Juan Gomis Córdoba, per aquest motiu quan es van celebrar els actes de beatificació de Társila en 2003 varen presidir l’acte del trasllat de les seues despulles a l’Església Parroquial , les dues famílies (Gomis - Córdoba). 1. - Una Boda Matinera. Uns dels primers documents que tenim d’Emilia Tortajada és el seu Targetó de Boda, que és molt curiós per varis motius. Hi han 3 invitacions en una. A l’esquerra convida la família del nuvi a nom de Consuelo Córdoba Belda (vídua de Gomis), a la dreta la família de la novia (Emilio Tortajada Angulo i Genoveva Hernández Sabater) i al mig, els propis nuvis (Juan Gomis Córdoba i Emilia Tortajada Hernández que diu així : “Juan Gomis Córdoba y Emilia Hernández Tortajada se complacen en participar a V. su próximo enlace, e invitan a la ceremonia de su boda que se celebrará el dia 6 de enero de 1923, a las 8 de la mañana, en la Parroquia Iglesia de San Juan y San Vicente de Valencia”. Supose que celebrar a les 8 del matí la missa de casament seria d’allò més normal a l’època, després es faria un desdejuni — esmorzar i immediatament emprendrien el viatge de nuvis. Pá g in a 16 N Ú M E R O 1 1 8 9 2. - La Festivitat de Santa Cecilia de 1929. El segon document que mostra la presència pública d’Emilia fa referència a la celebració de la Patrona de la Música el 15 de desembre de 1929 Com ja sabeu, aleshores hi havien a Sollana dues Bandes (La Societat Fomento Musical i la Instructiva Musical de Sollana). Doncs bé, la Instructiva Musical es la que va preparar tota una celebració coincidint amb la festivitat de la Patrona de la música i també per a celebrar el nou instrumental que havia adquirit la banda. El diumenge 15 de desembre arribava a Sollana la Unió Musical de València acompanyada pels seus directius, sent rebuda per la Instructiva Musical , les Autoritats municipals i el poble en general. Després les dues bandes juntes, feren una cercavila pels carrers del poble fins arribar a la Plaça Marqués d’Estella (actual Plaça Major) i posteriorment davant la Casa Consistorial interpretaren de forma conjunta “Lo Cant del Valencià”. Després l’Alcalde d’aleshores , José Amorós, els va saludar i posteriorment els va convidar a un dinar. De vesprada , al Casino Musical, va ser el lloc on va tindre lloc la celebració musical pròpiament dita. La Instructiva Musical, dirigida pel mestre Ricardo Martí va interpretar ( Una noche en Calatayud i El sitio de Zaragoza). Després i seguint el repertori, Emilia Tortajada , va interpretar al piano (La Polonesa nº 2 i ¡Viva Navarra! I finalment es tancava l’acte amb l’actuació de la Unió Musical de València que va fer un concert memorable. L ’ o rg u e d e s o l l a n a Pá g in a 17 3. - Els Salconduits de 1941. I per últim, un dels últims documents que hem trobat de la família Gomis Tortajada , fa referència a 3 Salconduits que els va expedir l’Alcalde - President de l’Ajuntament de Sollana que aleshores era D. Manuel Ferrús en 1941. Els salconduit el varen demanar Emilia, el seu home Juan Gomis Córdoba i el seu fill Juan Gomis Tortajada per a viatjar per motius familiars i d’on podem extraure alguna informació sobre la família. La curiositat d’aquest document radica en que per a que t’atorgaren un salconduit havien d’avalar - ho un total de 5 persones (entre particulars de reconegut prestigi i Autoritats locals). En aquest cas les dos persones avalistes varen ser Francisco Chaques Olmos (Oficinista) i Francisco Ferrús Ridaura (Agricultor) i que aleshores era també Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Sollana. Després també tenia que firmar la sol·licitud el Cap Local de Falange de F.E.T. i J.O.N.S. D. Santiago Vidal. Després la sol·licitud passava al Comandant de Lloc de la Caserna de la Guardia Civil local D. Carmelo Hernández, que emetia un xicotet comentari sobre la persona en qüestió i finalment l’Alcalde - President de l’Ajuntament (sense els 4 anteriors no firmava). En el salconduit d’Emilia podem apreciar una fotografia tamany carnet d’ella feta en alta resolució, tal i com era en 1941. Aquest document eixirà publicat en el pròxim llibre sobre el Centenari de l’Ajuntament de Sollana. Pá g in a 18 N Ú M E R O 1 1 8 9 4 - Participació en actes culturals del poble. Segurament que després del casament, Emilia va tindre que dedicar - se també a altres feines com el seu marit, els seus fills, i a cuidar dels seus pares, que finalment acabaria soterrant - los en Sollana. La carrera artística i musical d’Emilia va quedar truncada per totes aquestes circumstàncies i a partir d’ací queda relegada únicament a participar activament en la vida cultural i musical de Sollana, tal i com podem comprovar en 2 referències que apareixen al Diari Levante que ens facilita el meu company Llorenç Benaches. La primera és del 2 de gener de 1947 i diu així : “Sollana. Con motivo de las presentes fiestas, la comisión encargada de la Campaña de Navidad y Reyes se ha desvelado por hacer llegar a todos los hogares de los pobres de esta villa la mayor cantidad de auxilios, habiéndose repartido una buena cantidad de víveres y prendas de abrigo entre 110 familias. En la noche de Navidad, se celebró solemne misa, en la que por el Coro de señoritas de esta parroquia y bajo la dirección de la profesora Emilia Tortajada, se cantó por primera vez la misa (Hoc est Corpus Meum) del maestro Perosi, habiendo recibido muchas felicitaciones por la justeza con que fue interpretada.” La segona noticia és del 21 d’abril de 1955 i diu: “Sollana. Festival Artístico. Organizado por la Juventud de Acción Católica, se celebró el lunes un Festival Artístico que corrió a cargo de noveles artistas. Todos fueron calurosamente aplaudidos por el numerosísimo auditorio que llenaba el local: tanto la nena María Martí (Marí la Pastissera) en su recital de violín acompañada al piano por Doña Emilia Tortajada, Santiago Cañamás con sus poesías, el precoz pianista Dionisio Pedro y la simpática Genovevita Ramon en sus (ballets). Nuestra enhorabuena a los organizadores”. 5 - La Carta de Leopoldo Querol. Un dels altres documents que hem pogut localitzar d’Emilia , és una carta manuscrita del músic i pianista Leopoldo Querol , que era company i amic d’Emilia, i que demostra documentalment la bona relació i amistat que tenia amb el grup format per Leopoldo, José Iturbi, la germana d’Iturbi i els professors López Chavarri i José Bellver. La carta va ser escrita el 19 de març de 1955. ¿Qui era Leopoldo Querol Rosso? Va nàixer a Vinaròs el 15 de novembre de 1899 i va faltar a Benicàssim el 26 d’agost de 1985, o siga que eren quasi de la mateixa quinta. Leopoldo va ingressar al Conservatori de València als 6 anys, on va realitzar la carrera de Piano amb José Bellver , aconseguint primers premis a totes les disciplines. Al Conservatori va conèixer a José Iturbi, a Francisco Cuesta i va fer molta amistat amb Eduardo López - Chavarri i per suposat , amb Emilia Tortajada. De forma simultània va cursar també la carrera de L ’ o rg u e d e s o l l a n a Pá g in a 19 Filosofia i Lletres a la Universitat de València, viatjant posteriorment a Paris, on va ampliar els seus coneixements de Piano amb Ricardo Viñes. En la dècada de 1920, va iniciar una sèrie de concerts internacionals acompanyant al violinista Juan Manén, encara que també va romandre a París per a perfeccionar els estudis de piano amb els mestres Ravel o Mompou. Va exercir la seua activitat com a músic alternant la seua dedicació a la música amb l’Ensenyança Secundaria. Va ser durant una temporada Catedràtic Interí de Piano del Real Conservatori de Música de Madrid. De 1940 a 1945 va continuar amb la col·laboració amb l’Orquestra Nacional d’Espanya. En 1946 va ser nomenat assessor musical de Radio Nacional d’Espanya, on va participar activament amb la creació de l’Orquestra de RTVE. Va rebre la Creu d’Alfonso XII i la Gran Creu d’Alfonso X el Sabio. Una de les seues majors contribucions va ser la difusió de la música espanyola del segle XX per tot el món, ja que dominava tota l’obra per a piano de grans compositors com Albeniz, Granados y Falla. També va ser Acadèmic de Belles Arts de Sant Carles de València i de la de San Dionisio de Jerez. La carta diu així : “ Leopoldo Querol. Valencia, 19 de marzo de 1955. Dª Emilia Tortajada. Mi estimada amiga: Aunque tarde, te escribo para decirte lo mucho que te agradecí el envío, por nuestro amigo “Pepe Bellver”, de las obras de Bendel: mil gracias por la delicadeza que ha tenido y este ejemplar me servirá además para tener un recuerdo de nuestro antiguo compañerismo. Como nos acordamos de lo bien que lo pasamos con vosotros, en Sollana, disfrutando de la simpatía extraordinaria de los tuyos. Saluda a tu esposo muy afectuosamente y con los recuerdos más cordiales de Manolita, es siempre tu incondicional amigo y antiguo condiscípulo. Leopoldo Querol. “ Bibliografia : L’Orgue de Sollana . Arxiu Llorenç Bena- ches. Arxiu d’Amparo Go- mis. Hemeroteca Valen- ciana. Pá g in a 20 N Ú M E R O 1 1 8 9 Fotografia de grup el Con- servatori. T r o b e m a Emilia en la tercera fila, la número 7 co- mençant per l’esquerra. F o t o g r a f i a propietat de la família Gomis